La tasca de difusió històrica i cultural que feu és imprescindible per tal de mantenir viva la nostra història i els nostres orígens, i enfortir les nostres arrels. La història dels pobles i ciutats es basteix a partir de la seva història, de les seves tradicions i de la seva cultura popular, i configuren la seva identitat i singularitat.
Us animo a seguir fent difusió de la nostra cultura popular i de les nostres tradicions. Amb les vostres aportacions, contribuïu a enfortir, una mica més, la identitat i singularitat de tots els lleidatans i lleidatanes, i de tot el poble català. Felicitats!
.
· Quins són els gegants que més recorda de la seva infantesa, per què?
Els gegants romans m’agradaven molt, tant pel seu gran tamany com pels seus balls i danses. D’altra banda, sempre he trobat que els capgrossos són molt divertits. Però, sens dubte, l’element del seguici festiu que m’ha produït més admiració a la infantesa ha estat El Marraco.
· A Lleida trobem una quantitat important de Gegants, si hagués d’escollir un quin seria? Per què?
M’agraden tots, però potser m’inclino per la parella de Gegants Reis: En Jaume I el Conqueridor i l’Elionor. L’any 2008 vam commemorar els 800 anys del naixement del rei Jaume I dit El Conqueridor, un monarca que ha tingut una relació molt estreta amb la ciutat de Lleida.
De fet, a l’edat de 6 anys, Jaume I va ser coronat per les Corts reunides al Palau Reial de la Suda de Lleida, i quatre anys més tard, als 10 anys, va ser declarat major d’edat per les mateixes Corts també a la Suda. La relació entre el rei i la ciutat sempre va ser estreta durant el seu fecund i llarg regnat. Per exemple, va ser Jaume I qui va posar els fonaments de l’important poder municipal de Lleida en deslliurar-la de tot el lligam feudal i privilegiar-la amb l’ens de govern local que avui coneixem com la Paeria. I va ser ell també qui va concedir el privilegi de celebrar fira per Sant Miquel!!
· Ha pogut sentir mai la sensació de ballar sota les faldilles d’un Gegant?
No, no he tingut ocasió. Potser algun dia… s’ha d’estar molt fort per poder aguantar els 70 kg de pes dels Gegants Emperadors Romans. Potser m’atreviria amb algun gegantó!
· Si hagués de recomanar a algú que mai ha visitat la Festa Major de Lleida, quin acte o instant li recomanaria?
Qualsevol acte de cultura popular i tradicional de la Festa Major. El seguici popular i la lectura del pregó té una especial significació, per la història que hi ha al darrera. De fet, l’acte del pregó és un dels actes més antics de cultura popular que estan documentats.
La batalla de flors és també un esdeveniment molt esperat. És molt emotiu veure petits i grans gaudint de les carrosses i tirant-se confeti sense parar els uns als altres. Treu el bo i millor de les persones. I, des de fa uns anys, els Castellers formen també part de la nostra cultura popular.
· En Marc Antoni i la Cleopatra són els Gegants originals i actius més antics de Catalunya, que l’inspira la mirada de dites figures?
Són una de les parelles de gegants més antigues de Catalunya, i per això surten poc. Quan els veig, però, m’inspiren molt respecte i majestuositat. El símbol imperial que el gegant recull amb la mà i la seva corona de llorer, unit a la diadema de pedres de Cleopatra i la garlanda de flors són motius plens de significat.
M’inspiren, com ja he dit, molt de respecte. De fet, aquests dos gegants són especialment grans -si no recordo malament, en Marc Antoni té una alçada de 3,30m i Cleopatra, de 3,45m.
· Quina imatge o record li be al cap quan pensa en “lo Marraco”?
El Marraco és un dels símbols festius més singulars i representatius de la ciutat de Lleida, que ja té… més de 100 anys!! És, sense cap mena de dubte, un símbol de la nostra ciutat, una icona de Lleida, juntament amb la Seu Vella, els caragols o el garrotín, per posar alguns exemples. La visió del Marraco em trasllada, irremediablement, a la meva infantesa. De petit veia el marraco un ésser fantàstic i malèvol que em produïa, a la vegada, admiració i respecte. A més, s’engolia els nens i nenes en un meravellós rascaculs!
0 Respostes a “Àngel Ros”