
Les iniciatives com la vostra sempre són positives, perquè permeten difondre el que es fa arreu de Catalunya en aquest àmbit. Sou un punt de referència per estar informat sobre totes les activitats que es fan i de fàcil consulta, ja que en els mitjans de comunicació tradicionals, sovint es dóna informació dels actes concrets però no hi ha un espai on hi hagi tota la informació. El portal permet tenir una visió de conjunt més exacta de tot plegat, veure que realment es fan moltes coses dins de la cultura catalana i que segueix viva.
· Com va sorgir el Grup de Grallers Turrai?
El grup Grallers Turrai, es va crear l’any 2003, desprès que els quatre components inicials del grup ens varem separar d’una colla gegantera de Lleida amb qui ja tocàvem des de l’any 1996. Des de la seva formació ha anat canviant la composició del grup i actualment està format per quatre gralles i un timbal. Com a anècdota es pot dir que el nom del grup va ser escollit com a record d’un company d’estudis que sempre deia l’expressió tu rai….
· A l’hora d’acompanyar un element de folklore, música tradicional o festiva i més moderna?
Els grallers Turrai sempre hem tingut clar que els elements tradicionals no estan renyits amb la música moderna i per això al nostre repertori sempre hem inclòs cançons de Glen Miller, Frank Sinatra o Luz Casal entre altres. Sense deixar de banda les cançons tradicionals catalanes, pasdobles o jotes. Creiem que en un ambient festiu i tenen cabuda tots els estils de música, sempre escollint les cançons d’acord amb l’esdeveniment o el lloc on s’han d’interpretar.
· Un element de Cultura Popular que t’hagi marcat?
Els gegants són uns dels elements més vistosos de la cultura catalana, sempre lligats a la festa, i que atreuen l’atenció de gent de totes les edats, però sobre tot als més petits. Per això és necessari mantenir aquestes tradicions. Des de fa anys, els grallers Turrai, tenim la sort d’acompanyar l’Àguila de Lleida, un element del bestiari que combina una posada en escena solemne i que només surt en ocasions especials.
· Què és el que sents al tocar una el Ball de Protocol de l’Àliga de Lleida o el Ball dels Gegants de Lleida?
Aquests són balls solemnes que no només són una cançó del repertori tradicional, sinó que representen a la ciutat de Lleida i només s’interpreten en ocasions especials, ja sigui fora de la ciutat o en festivitats remarcades de la ciutat de Lleida com per exemple la Festa Major o el Corpus, en el cas de l’Àguila, acompanyada per un séquit amb els vestits tradicionals catalans. Tot això fa que sobresurtin respecte a la resta de cançons en el moment de ser interpretades.
· Quan vas tenir el primer contacte amb la Gralla?
En el meu cas sempre m’he dedicat a la percussió, i tot va començar l’any 1996 quan a través d’un amic me’n vaig assabentar que al col·legi on estudiava, el Robert Vidal, amb qui per cert ara tornem a tocar junts dins dels Grallers Turrai, estava formant un grup de grallers. A partir d’aquí, un any més tard ja vam començar a anar amb colles geganteres i des de llavors no hem parat.
· Tenim entès que aquest pròxim més de Setembre participareu a la Cavalcada de la Mercè. Orgull propi o honor?
Crec que sempre és un honor que et convidin a participar en festes assenyalades de ciutats arreu de Catalunya i més al ser de fora de Barcelona. La possibilitat de participar de la cultura arreu del territori és un dels factors més atractius i que permeten ampliar la xarxa d’entitats i gent que coneixes, i la sensació de pertinença a un territori.
· Un missatge per la Cultura Popular actual i per pròximes generacions gralleres?
La cultura popular és un bé comú que ningú se l’ha pogut carregar fins ara tal com ja es va intentar durant la dictadura franquista, i tot i que no és una cosa que generi diners i que sempre té mancances, s’ha de fer tot el possible per transmetre-la de generació en generació. El valor més important que aporta la cultura popular és la participació desinteressada de la gent que en forma part sense cap mena de condicionant per participar-hi i que va adreçada a tothom.













0 Respostes a “Eduard Garcia”