EGS es un web que trobo certament interessant. És bo que les noves tecnologies siguin també una eina eficaç per posar la nostra cultura popular i més en concret en aquest cas, el món dels gegants en xarxa. Tot plegat fa que arribi a molta més gent i a indrets mai sospitats. Tanmateix aquests portals requereixen un dedicació i un treball important per a que siguin portals vius i actualitzats.
Us felicito per que aquest portal, ho és i fa possible allò que dic… “Cal donar a conèixer aquest món, per a que tothom se’l faci seu i se l’estimi. Ningú pot estimar el que no coneix.”
.
· Des de quan aquest interès pels Gegants de Lleida?
No sabria com explicar-ho. Com molts altres lleidatans, des de petit vaig sentir fascinació per aquest mon, però mot especialment pels nostres gegants, els de Lleida. Quan arribava la Festa Major no em perdia ni una sola sortida, doncs aleshores hi havia el costum ara malauradament perdut, que els gegants i capgrossos sortien tots els dies de la Festa Major a les 12 del migdia. Era com un ritual, tota la canalla esperàvem que fos l’hora per a veure sortir del Palau de la Paeria el que aleshores es deia “comparsa de gigantes i cabezudos”. Jo hi anava acompanyat del meu “padrí”, el meu pare no podia acompanyar-me ja que treballava de cambrer a l’Hotel Palace. Però com era tant a prop de la Paeria, l’anava jo a veure’l abans que sortissin els gegants. Cada sortida tenien un itinerari distint i jo no me’n perdia cap ni un. Els gegants anaven un dia per la Rambla de Ferran, carrer Democràcia, Magdalena, el Carme etc.; un altra pujaven pel carrer la Palma, per dirigir-se a la Llar de Sant Josep i a la Maternitat, on ballaven en el seu interior pels infants, joves i també vellets que estaven acollits allí. També ballaven a la Plaça del Dipòsit i baixaven pel carrer Cavallers. Un altre dia es dedicaven a anar pel carrer Alcalde costa i Acadèmia etc. Era bonic, per que així els gegants anaven per bona part de la geografia urbana de la ciutat, no com ara, que solament ban amunt i avall de l’Eix Comercial.
Les festes majors de la meva infantesa les recordo per les sortides dels gegants, acompanyats pel tamboriner, el popular Matamoros i el que tocava el clarinet Francisco Llimes, que tot i ser dos musics “peladets”, donaven una bona marxa als nostres gegants.
· Quines figures van deixar marcada la seva infància?
Com gairebé per bona part dels lleidatans, els meus preferits eren la parella de Romans, per la seva magnificència i per com ballaven, renoi si ballava Marc Antoni ! Amb aquell retomb que li feia la capa… També els petits, els gegantons Donya Violant i Infant Berenguer, potser per ser els primers que encapçalaven la colla i per al seva petita estatura, a comparança dels demés gegants. Sempre els he trobat macos aquests gegantons nostres.
· Ens podria explicar quelcom sobre la publicació dels seus tres llibres sobre els Gegants de Lleida i “Lo Marraco”.
El primer d’ells “Els gegants, els capgrossos i “lo Marraco” de Lleida”, el vaig publicar l’any 1987, mercès al que era aleshores regidor de Cultura de la Paeria, el recordat Jaume Magre a que vaig ensenyar-li l’original. Li va agradar molt i va fer tot el que calia per a que sortís publicat en el número 11 de la col·lecció “La Banqueta” que ell mateix havia impulsat, com a quaderns de divulgació ciutadana, amb temes de d’història, art, cultura popular etc., fins aleshores poc promocionats, però tots ells amb un denominador comí Lleida.
Recordo encara avui amb molta satisfacció el dia la presentació, que fou el 5 de juny de 1987. Va ser tot un esdeveniment ciutadà, celebrant-se en el que fins aleshores havia estat el Banc Condal, que acabava de ser adquirit per l’Ajuntament, per a convertir-se temps després en l’edifici de Paeria 2, als Porxos de Baix. La presentació la va fer l’alcalde d’aleshores Antoni Siurana, que tingué la delicadesa de que fins i tot hi anessin els gegants, que van ser plantats als porxos, on ban fer un Ball. Tot un privilegi!.
Quatre anys després, l’any 1991, l’editorial Ribera/Rius va publicar-me una nou llibre dedicat als gegants i “Lo Marraco” de Lleida, ampliant el contingut i alhora dedicant una bona part de les seves pàgines als gegants que aleshores hi havia en els pobles de les comarques de Lleida, amb una fotografia i la fitxa de tots ells, comarca per comarca i poble per poble. El llibre va anar molt be i es va exhaurir, fent-se fins i tot una segona edició. Cinc anys després van tornar a fer una tercera edició, actualitzant l’anterior amb noves parelles de gegants que s’havien estrenat en aquells anys en que hagué un eclosió de la tradició gegantera a casa nostra. Molts pobles van estrenar noves parelles, altres els van recuperar i restaurar, van aparèixer els gegants de les escoles, d’associacions de veïns i altres entitats culturals o socials. Calia doncs fer una nova edició, actualitzant les fitxes i aquesta va sortir al carrer l’any 1996. Tots aquests llibres estan avui exhaurits i son molts els que m’han dit que per què no faig un nou llibre, ja que aquest darrer està ja antiquat. De moment no tinc previst fer-ne cap altre, doncs crec que cada cosa s’ha fer quan toca….Be, potser més endavant….
· Que el va impulsar a realitzar-los i quin ha estat el resultat?
L’entusiasme que vaig tenir pels nostres gegants, que encara continuo tenint, però potser ara d’una altra manera, més serena i no tant vivencial com aleshores. El motiu va ser constatar que tot i que a Lleida teníem un dels millors conjunt de gegants, per no dir el millor de tot Catalunya, poca cosa sabíem d’elles i no havia cap llibre que donés resposta a les meves preguntes i a les de molts altres lleidatans sobre el seu origen, quins personatge representaven cada un d’ells, els constructors etc. Si no hi ha res publicat, per què no fer-ho jo i omplir així aquets incomprensible buit?. I així va sorgir en mi la iniciativa, que es plasmà en un projecte d’edició i en un treball de recerca que va portar-me molt temps.
Pel que fa al resultat he de dir que va ser molt positiu. Els llibres van tenir molta acceptació i jo vaig experimentar moltes satisfaccions personals que no estan pagades amb diners, per que de diners amb els llibres poquets, per no dir cap. Com anècdota he de dir-te que molts amics meus o coneguts, quan et trobaven pel carrer et deien que el seu fill o filla no es volia anar cap dia a dormir, si no li deixaven veure el llibre dels gegants i del Marraco, això m’omplia de goig. Solament per aquesta resposta dels infants, ha valgut la pena. També he de dir-te que quan van sortir els llibres al carrer, vaig fer-me un fart d’anar pels col·legis de Lleida a parlar dels gegants i del Marraco, amb motiu de la publicació dels llibres. Amb les infants a l’escola, parlant-los-hi dels gegants i de “Lo Marraco”, no se si per què jo vaig estudiar Magisteri i durant uns anys vaig fer de mestre, m’ho passava molt bé.
També vaig tenir alguna que altra sorpresa no tant positiva, com la poca resposta que al meu parer vaig tenir de les colles geganteres de Lleida en el moment de la publicació d’aquests llibres. Jo almenys esperava una major complicitat del món geganter de casa nostra, però ja se sap que ningú es profeta a la seva terra i això malauradament a Lleida es bastant freqüent que passi. Fa pocs dies vaig assistir a una reunió de la recentment creada Associació d’Amics dels Gegants de Lleida i “Lo Marraco” de la que en soc membre i un dels presents va agafar el meu primer llibre per dir que havia estat un “llibre pioner” a la nostra ciutat. Aquest reconeixement senzill i gairebé espontani, que jo vaig agrair, contrasta amb el silenci que he patit des del món geganter de la nostra ciutat.
· Quina festa catalana en la que prenguin part els Gegants destacaria a banda de la seva pròpia, la lleidetana?
Els Gegants son l’element més singular i primordial de les Festes Major de molts pobles i ciutats de Catalunya. Però per la importància que se li dona dins de la festa, en citaria dos de molt destacades. Una és la Festa Major de Solsona, on els gegants són l’element més emblemàtic del seu seguici festiu, que te la seva manifestació més solemne el 8 de setembre, en la Festa Major en honor a la Mare de Déu del Claustre, però també el Diumenge del Corpus. A més a més Solsona festeja el seu Carnaval amb gegants propis, com els gegant boig i la geganta boja, amb una eclosió gegantera única, doncs no hi ha cap Carnaval a casa nostra en el que els gegants siguin gairebé el motiu de la festa. Haver tingut Solsona a un dels millors escultors geganters de Catalunya com era en Manel Casserres, ha ajudat molt a mantenir aquesta tradició gegantera tan pròpia de la capital del Solsonès.
L’altra festa on els gegants són prou importants i simbòlics, és la de la Patum a Berga. Tot i que, en altres festes majors de Catalunya els gegants conformen una part important i prou representativa del seu seguici festiu, com passa a les Festes Majors de Sant Joan, a Valls; de Sant Pere, a Reus; de Sant Magí o santa Tecla a Tarragona; de Sant Bartomeu, a Sitges o de Sant Fèlix, a Vilafranca del Penedès, per citar les més tradicionals.
· Ha tingut l’ocasió de ficar-s’hi mai sota les faldilles d’algun gegant?
Si, ho he fet en alguna ocasió. Fins i tot en el meu àlbum de fotos hi ha una fotografia on surto davall de la geganta Cleopatra, al pati del Palau de la Paeria. De petits gairebé tots hem estat un xic tafaners aixecant les faldilles dels gegants per veure que hi ha dins i si podíem, introduir-nos dintre per veure que passava.
· Un missatge per la Cultura Popular actual?
Que tot i les retallades, i potser la manca de relleu, el desencís i altres penúries que afecten a la Cultura Papular; val la pena treballar i esmerçar-se en tot allò que signifiqui tradició i festa popular. Per que tot plegat són aquests els elements que ens identifiquen com a país i com a poble, alhora que ens fa més humans i feliços, que també és important en els moments que estem vivint. És allò tant mani’t de no perdre els nostres referents, però diria més, no ni ha prou en no perdre’ls, cal estimar-los i donar-los a conèixer.
0 Respostes a “Jordi Curcó”